El dijous passat, en Ripper Owens va esquarterar
els assistents a una sala Razzmatazz 2 a mig omplir amb la seva impressionant i
esmolada veu i un apoteòsic repertori ple de referències a les diverses bandes
de les quals ha format part. A part dels tributs que va rendir als recentment
desapareguts Paul Di’Anno i Ozzy Osbourne (interpretant “Wartchild” i “Children
Of The Grave”), va desplegar un setlist format per temes de Jugulator (“Blood
Stained”, “Burn In Hell” i el propi tema títol) i Demolition (“Hell Is
Home” i “One On One”), als quals hi va posar veu originalment a Judas Priest,
clàssics dels Déus del metall (“The Ripper”, “Beyond The Realms Of Death”, “The
Hellion/Electric Eye i la versió de “The Green Manalishi”), dues rotundes peces
de K.K’s Priest (“Hellfire Thunderbold” i “On More Shot At Glory”) i una efectiva execució de “When The Eagles Cry” de quan va compartir alineació amb Jon
Schaffer a Iced Earth.
Un Ripper menystingut per tothom durant la
seva estada a Judas Priest que va mostrar a Barcelona un estat de format espectacular
amb una sèrie d’aguts corglaçadors mentre cantava unes cançons que formen part
d’un preuat llegat (per molt que l’entorn dels Metal Gods faci els possibles
per invisibilitzar-lo) que actualment tenen l’al·licient de poder-se escoltar només
en la seva veu.
Ah, per cert, els seus punys continuen colpejant l'aire, però la seva inseparable gorra de beisbol cobreix
ara un crani completament pelat!
